Manolo García presenta el nou llibre de relats de Toni Coromina a Barcelona

«El bisbe ludòpata», del col·laborador habitual de NacióDigital i La Vanguardia, aquest dimecres a la llibreria Laie

El bisbe ludòpata i altres contes és la nova incursió de Toni Coromina (Vic, 1955) en l’àmbit de la narrativa curta a través del recull de relats que es presenta a la societat barcelonina aquest dimecres, dia 22, de la mà del músic Manolo García i del poeta Biel Barnils, en un acte a la llibreria Laie.

Periodista i columnista habitual de NacióDigital i La Vanguardia, Coromina centra el seus relats en uns tipus humans que, arrossegats per les circumstàncies sovint gens èpiques que els toquen de viure, es limiten a això, a viure. I sense ser-ne poc o gens conscients, construeixen dia a dia un cosmos humà que és el de ciutats i pobles, com aquest «Balafiu» imaginari, rere el qual s’hi apunten els contorns identificables de la vella ciutat de Vic.

Tot llegint El bisbe ludòpata, es desperta una sospita inquietant: la pulcritud del tractament i el coneixement tan profund de la vida eclesiàstica que exhibeix l’autor, no estaran delatant una mena de vocació levítica irresolta per part de Coromina, un home que havia estat alumne, a més, del Seminari de Vic en la seva adolescència? O podem sospitar, tal volta, que l’autor s’ha documentat d’amagat durant anys sobre les anades i vingudes de la gent de la sotana i el clergyman?

Són preguntes que només podrà respondre Coromina, El mateix Coromina que ha estat cronista de la bohèmia, príncep de la contracultura, martell d’hipòcrites i antitesi de la jerarquia. El mateix Coromina que tant en les seves cròniques de premsa com en el terreny de la ficció sempre està amatent per estimar la memòria de la gent senzilla i desvalguda, tot convertint-la en matèria literària i rescatant-la de la pols cruel de l’oblit.

És així que alguns dels personatges «ficticis» del llibre són personatges reals. Tan reals que a alguns fins i tot se’ls conserva el nom original, com el del gos Murrunguín, l’amic inseparable del vell venedor ambulant Oncins, company que fou de presó d’Ascaso i García Oliver, i que al conte Els desnonats de Can Seixanta apareix amb el nom d’Antoni Sistachs. Es diguin com es diguin, la vella dels Gats, la vella Caliquenya, en Roca Borratxo o com coi la malvolença els hagi batejat, tots ells ja són «personatges Coromina», actors d’un gran retaule que l’autor vigatà va construint dia a dia, sense presses.

—————————————

Presentació: Dimecres, 22 de febrer, a les 19,30 h, a la llibreria Laiea (Pau Claris, 85). «El bisbe ludòpata i altres contes», de Tèmenos Edicions (Col·lecció Argumenta).

Recull de relats escrits entre l’any 1999 i el 2016. Tots tenen en comú el mateix marc geogràfic, Balafiu, una població imaginària que pot associar-se amb qualsevol ciutat mitjana de la Catalunya interior. Cada un se situa en èpoques molt diverses i extenses en el calendari: des de les acaballes de la Guerra Civil fins al futur més immediat (2022).

“El bisbe ludòpata”, el conte que dóna nom al títol, recrea les contradiccions d’un clergue que es debat entre la fermesa de la seva fe, la superstició, la creença en el destí i la ludopatia.

“Amor de Gendre” és una aproximació jocosa als tradicionals vodevils teatrals sobre l’amor i els mals entesos que acostumen a representar els grups de teatre d’aficionats a les festes de barriada, un entreteniment farcit d’embolics i sorpreses inesperades.
A “Els desnonats de can Seixanta”, un artista caigut en la indigència rememora des d’un llit de cartrons improvisat al carrer la seva època de joventut i l’alegria que durant els anys setanta regnava al Cafè de Balafiu, un establiment singular que aglutinava la bohèmia local i tota mena de personatges histriònics.

“El botiguer”, que inicialment havia de ser el text d’una òpera, és la trista història d’un comerciant decadent i envejós que en plena crisi troba com única sortida a la davallada l’engany amorós per conquerir el cor de la filla d’un empresari puixant de la competència.

“Les gòtiques” busca l’origen del sobrenom de dues bessones molt modernes i criticades al poble, però que amb els anys han assolit una bona posició social.

Finalment, “Teodor Mistral”, té el seu origen en la traducció lliure que vaig fer del llibret de l’òpera “Orfeu” de Monteverdi, i que posteriorment va passar a constituir la columna dorsal del relat, una metàfora sobre el poder de la música i una recreació actual del mite d’Orfeu.

Fuente: NacioDigital.cat – Miquel Macià – ENLACE: http://www.naciodigital.cat/noticia/125870/manolo/garcia/presenta/nou/llibre/relats/toni/coromina/barcelona – Foto: Adrià Costa

CASTELLANO:

Manolo García presenta el nuevo libro de relatos de Toni Coromina en Barcelona

«El obispo ludópata», del colaborador habitual de Nació Digital y La Vanguardia, este miércoles en la librería Laie

El obispo ludópata y otros cuentos es la nueva incursión de Toni Coromina (Vic, 1955) en el ámbito de la narrativa corta a través de la recopilación de relatos que se presenta en la sociedad barcelonesa este miércoles, día 22, de la mano del músico Manolo García y del poeta Biel Barnils, en un acto en la librería Laie.

Periodista y columnista habitual de Nació Digital y La Vanguardia , Coromina centra sus relatos en unos tipos humanos que, arrastrados por las circunstancias a menudo nada épicas que les tocan vivir, se limitan a ello, a vivir. Y sin ser poco o nada conscientes, construyen día a día un cosmos humano que es el de ciudades y pueblos, como este «despilfarra» imaginario, tras el que se apuntan los contornos identificables de la vieja ciudad de Vic.

Leyendo El obispo ludópata , se despierta una sospecha inquietante: la pulcritud del tratamiento y el conocimiento tan profundo de la vida eclesiástica que exhibe el autor, no estarán delatando una especie de vocación levítica irresuelta por parte de Coromina, un hombre que había sido alumno, además, del Seminario de Vic en su adolescencia? O podemos sospechar, tal vez, que el autor se ha documentado a escondidas durante años sobre las idas y venidas de la gente de la sotana y el clergyman?

Son preguntas que sólo podrá responder Coromina, El mismo Coromina que ha sido cronista de la bohemia, príncipe de la contracultura, martillo de hipócritas y antítesis de la jerarquía. El mismo Coromina que tanto en sus crónicas de prensa como en el terreno de la ficción siempre está dispuesto para estimar la memoria de la gente sencilla y desvalida, convirtiéndola en materia literaria y rescatándola del polvo cruel del olvido.

Es así que algunos de los personajes «ficticios» del libro son personajes reales. Tan reales que a algunos incluso se les conserva el nombre original, como el del perro Murrunguín, el amigo inseparable del viejo vendedor ambulante Oncins, compañero que fue de prisión de Ascaso y García Oliver, y que el cuento Los desahuciados de Can Sesenta aparece con el nombre de Antoni Sistachs. Se llamen como se llamen, la vieja de los Gatos, la vieja caliqueño, Roca Borracho o como diablos la malevolencia les haya bautizado, todos ellos ya son «personajes Coromina», actores de un gran retablo que el autor Vic va construyendo día a día , sin prisas.

—————————————

Presentación: Miércoles, 22 de febrero, a las 19 , 30 h, en la librería Laie (Pau Claris, 85). «El obispo ludópata y otros cuentos», de Temenos Ediciones (Colección Argumenta).

Recopilación de relatos escritos entre 1999 y el 2016. Todos tienen en común el mismo marco geográfico, Balàfia, una población imaginaria que puede asociarse con cualquier ciudad media de la Cataluña interior. Cada uno se sitúa en épocas muy diversas y extensas en el calendario: desde finales de la Guerra Civil hasta el futuro más inmediato (2022).

«El obispo ludópata», el cuento que da nombre al título, recrea las contradicciones de un clérigo que se debate entre la firmeza de su fe, la superstición, la creencia en el destino y la ludopatía.

«Amor de Yerno» es una aproximación jocosa a los tradicionales vodeviles teatrales sobre el amor y los malos entendidos que suelen representar los grupos de teatro de aficionados a las fiestas de barrio, un entretenimiento lleno de enredos y sorpresas inesperadas.
En «Los desahuciados de Can Sesenta», un artista caído en la indigencia rememora desde una cama de cartones improvisado en la calle su época de juventud y la alegría que durante los años setenta reinaba en el Café de Balàfia, un establecimiento singular que aglutinaba la bohemia local y todo tipo de personajes histriónicos.

«El tendero», que inicialmente debía ser el texto de una ópera, es la triste historia de un comerciante decadente y envidioso que en plena crisis encuentra como única salida a la bajada del engaño amoroso para conquistar el corazón de la hija de un empresario pujante de la competencia.

«Las góticas» busca el origen del apodo de dos gemelas muy modernas y criticadas en el pueblo, pero que con los años han logrado una buena posición social.

Finalmente, «Teodoro Mistral», tiene su origen en la traducción libre que hice del libreto de la ópera «Orfeo» de Monteverdi, y que posteriormente pasó a constituir la columna dorsal del relato, una metáfora sobre el poder de la música y una recreación actual del mito de Orfeo.