Manolo García: “La primera cançó que vaig cantar en un escenari va ser el Virolai. I em vaig desmaiar” (En Català)

El cantant barceloní comparteix el “Capipota” de Casa Leopoldo amb el ‘Via Lliure’ abans d’una gira en acústic per llocs com el Liceu o el Palau de la Música

Si hi ha algú que té el mes de desembre ocupat aquest és sens dubte el músic i cantant Manolo García. Al “Capipota” que hem compartit els del Via Lliure amb ell a Casa Leopoldo, ens ha confessat com es prepara per actuar: menjant lleuger i practicant ioga.

Des dels 13 anys fins ara ha fet milers de concerts. El primer, als 6 anys, quan es va llançar a cantar el Virolai però es va emocionar tant que, per la calor dels focus, va caure desmaiat a terra. Però els concerts d’ara són especials: set concerts a Barcelona en 25 dies i en diferents escenaris: el Teatre Tívoli, el Liceu i el Palau de la Música.PUBLICIDAD

I en un format que no havia fet mai abans: acústic, en contraposició a l’estil rocker que el caracteritza.

CONCERTS: Després de quaranta anys, finalment els músics rockers de la banda em deixaran cantar en acústic i algú em sentirà. Manolo García. Músic

Durant la conversa, García ha recordat la persona a qui li faria més il·lusió escoltar-lo al Liceu: el seu pare. Ell havia treballat molts anys la terra en camps de secà, de sol a sol, i la música li queia lluny. Tot i això, “no es perdia ni un concert i li explicava a tothom que jo era el seu fill”.

El disc de Manolo García. // RAC1
El disc de Manolo García. // RAC1

García començà a guanyar-se la vida com a dissenyador gràfic elaborant portades de discs. Però des de ben d’hora es va sentir atret per la música. De jove, va tocar amb la seva banda als matinals del local Prince. I diem tocar perquè aquell dia no va cantar, sinó que va substituir el bateria, que s’havia posat malalt.

INICIS: Al principi, la gent m’escridassava i em llançava gots de plàstic. Però jo vaig decidir que d’aquell escenari marxaria quan jo ho decidís. Manolo García. Músic

A dia d’avui, els metges li recomanen que no faci excessos, però ell insisteix a dir que quan va a un concert va a passar-ho bé i no té la sensació d’anar a treballar. “No corro tant”, assegura, “ja m’agradaria ser com el Mick Jagger i córrer més. Però sóc més poqueta cosa”.

El plat principal a Casa Leopoldo. // RAC1
El plat principal a Casa Leopoldo. // RAC1

Tot i així, el rocker recorda etapes d’entrega absoluta. Per exemple, en una de les gires d’estiu amb El último de la fila. En un sol mes d’agost van fer 29 concerts: no dormien, només viatjaven i al final ja no podien aguantar més. Era tant el moviment que vàries vegades es va equivocar a l’hora de dir el nom de la ciutat on eren, davant de tots els fans.

García signant els CDs pels oients del Via lliure. // RAC1
García signant els CDs pels oients del Via lliure. // RAC1

García enamora. Treu importància a les seves lletres, les seves melodies i la seva feina. I és limita a dir que només és un home que passa per aquí en aquests moment, però que tots plegats “som morts de vacances” i que fa el que pot. Nosaltres, de moment, ja tenim entrades per anar-lo a veure aquest mes de desembre a Barcelona i esperem la publicació del seu llibre de poemes.

Fuente: RAC1 – Cristina Gaglioli